Records del taller

Inici : L'home que estima els cotxes

            Fins aquí, he anat relatant la meva relació amb els cotxes, la mes directa a traves del vehicles diríem pròpiament meus, però no ho es tota la relació, ja que la meva passió, deriva en part dels jocs d'un nen a l'interior de la cabina d'un camió, però també i molt del fet, que en un moment de creixement i desenvolupament personal (entre els 12 a 18 anys), el meu pare decidís fer un pas, que avui dia, es diria fer un pas d'emprenedor, es dir deixar la feina d'assalariat per fe-se autònom, hi ho fa muntant un taller de cotxes, sense diners, sense medis, amb il·lusió, i aprofitant un moment de desenvolupament del parc automobilístic, a on, no hi havia masses tallers de reparació.
          D'aquesta manera, seguint com he dit abans amb un MG B, per somiar, varen anar apareixen altres vehicles, dels quals desconeixia tot, dels quals sempre preguntava : com es diu, es bo, quan corre, que li passa,........... i moltes mes, desprès, em sentavà a l'interior, obria capos per veure com era el maleter, el motor, per acabar anant a mirar la part de baix es dir suspensió, xassís, descobrint les grans diferències d'uns amb els altres. Va ser així com descobreixo les carrosseries auto portants de la majoria dels vehicles posteriors a la II Guerra, en contra dels xassís de biga dels meus camions i "Rosalia", descobreixo suspensions independents i poc a poc, tot el mon dels cotxes, primer mirant, tocant i desprès reparant.
            Entre aquest records, especialment els primers son el Citöen 11, el Peugeot 202, 203, el Renault 4/4, el Simca Aronde, P 60, Arianne, Vedette, (no el Ford Vedette), també van aparèixer pel taller vehicles d'origen alemany com DKW F7 0 F8 dels anys 36 a 39 model cabriolet (que m'atreia especialment, per les seves diferències amb carrosseria en parts de fusta i cuir) les típiques furgonetes DKW dels 50, i un vehicle que m'ha semblava molt modern el DKW F 91, seguint amb els alemanys els Opel Olympia, Record, Kadett, Kapitan (diversos models), curiositats com el BMW-Issetta 300, el BMW 700 CS, NSU Prinz, marques per mi desconegudes com el Borgward Isabella del 59.
           Cada dia que passavà, era un cotxe nou, eren nous descobriments, noves imaginacions, (noves modificacions que faria per millorar-los) , tal com el país es modernitzava, els nous vehicles fabricats a Espanya, anaven apareixen pel taller, i per tant entraven en els meus coneixements, també seguien venint algun que altre vehicle d'importació (cosa que servia per veure les diferències dels nacionals amb els d'impòrtació, per mi mes grans i potents, mes ben acabats i mes luxosos) entre aquest tenia els Citröen ID-DS, la furgoneta H, de Peugeot (gracies a un client, que els anava camviant de tant en tant) el 403, 404, 504, 505, de Renault un cop va venir un R 16.
               Dels vehicles d'importació alemanys , pocs varen venir pel taller, tret de BMW també gracies a un client, curiosament de Mercedez Benz sols recordo un "Lola Flores" al principi i algun actual , ja caps els finals de la meva relació amb el taller (80-85). De vehicles anglesos, al principi tenien dos clients amb Ford Anglia (36-39 ?), el Morris Minor i algun altre segur, però curiosament no recordo com altres (aquí tenia una petita confusió entre els Ford anglesos i els Ford alemanys, que per descomtat pocs, però també hi havien al taller).
        Models italians, sense precisió, tinc pocs en els meus records, va ser un moment d'expansió de Seat, eliminant quasi els Fiat , tret d'un parell de Fiat 1300-1500, un 2300 (com el Seat 1500, amb doble far i 6 cil.) i finalment un Fiat 130 Cupè que va venir amb el motor i canvi dins de caixes, i que es va muntar peça a peça, segur que algun Alfa, o Lancia va venir al taller, però sense records.
        Es impossible nombrar tots els vehicles que van passar pels meus ulls i mans, però allò en va donar coneixements, i passió pels cotxes, de tal forma que no puc imaginar un mon sense vehicles, per tant els vull defensar actualment ara que son moments de denigració a causa de la seva contaminació i perillositat, els cotxes han donat llibertat de moviment, han facilitat la vida de molts treballadors, han donat satisfacció a moltes persones, i han donat treball a milers de persones a traves del seu procés de fabricació, venda, manteniment, i desballestament, per tant mes que tractar-los de culpables del "Canvi Climàtic", analitzem les causes verdaderes i procurem eliminar els defectes i millorar les virtuts, hi ha tecnologia mes que suficient i la ment humana per fer-ho, de moment els vehicles elèctrics son encara una utopia com a vehicle per al 100% dels conductors, però ja tenim els híbrids, els quals rebaixen molt el consum, en principi molts d'ells fan servir benzina en lloc de gasoil (sempre menys contaminant, en contra de la creença de la majoria), i sobretot a la ciutat disminueixen la contaminació acústica. Poc a poc els vehicles, no tindran res a veure amb aquells dels meus jocs, però podran seguir sent part de la nostra societat, es pot ser menys contaminant i mes segur, caldrà adaptar-los a les necessitats del mon futur.
       I per finalitzar un petit recull, a on si no tots, si la majoria dels vehicles que varen crear la meva il·lusió, quan es passa del joc al treball, cotxes alguns atrotinats per haver superat la Guerra Civil Espanyola, altres  acabats d'importat, per qui podia, molts per turistes que apareixien amb alguna avaria, i també els dels familiars que treballaven al estranger i estaven  de vacances.