En aquesta pagina, apareixen alguns vehicles de transport, sols per recordar aquells camions, que a part del de casa meva, van deixar rastre a la meva memoria, uns de veure-ls, altres per treballar en ells.
Deia, que el primer record automobilistic, va ser el camió del meu pare, i tot el que anava lligat amb ell, les garrafes de vidre amb palla i gavia de ferro, per transportar acid sulfuric i altres productes semblants, les caixes de "Lejia El Fantasma", el guix per precintar les ampolles, la carrega i descarrega amb un elevador rudimentari, pero eficient, i sobretot els viatges de repartiment dels dits productes, era aleshores que observaba altres vehicles en especial en fitxava en els camions, que era el que tenia el meu pare, cotxe nomes tenia l'amo, el metge, i les persones amb diners.
De camions, tot just a finals dels anys 50, n'hi havia pocs de nous, la majoria eren com el Chevrolet de casa, o semblants.
Hi havia de semblants com els Ford dels anys 40 (Maria de la O, per la calandra del radiador), els Ford V8, algun Dodge, GMC, Fiat, Lancia, i Citroen, molts d'ells provinents de subastes de l'Exercit i normalment anteriors a la II Guerra Mundial.
La majoria d'aquests camions eran per carregues entre 3/4 i 2 o 3 Tonelades de pes, originariament la majoria amb motors de benzina, i modificats adaptant els nous motors diesel de Barreiros, Perkins, normalitzant-se els anagrames d'aquestes marques en el frontals dels camions, la qual cosa em dificultava el saber de quina marca era el camió, donç a primer cop d'ull tots eren Barreiros, Perkins o Matacas.
També era relativament normal trobar-se alguns vehicles de turisme, als quals s'els retallava la carrosseria, afegint una petita caixa de fusta, tricicles i minifurgonetes i es que fins ben a finals dels 50 no es van començar a veure les primeres DKW.
Hi havia de semblants com els Ford dels anys 40 (Maria de la O, per la calandra del radiador), els Ford V8, algun Dodge, GMC, Fiat, Lancia, i Citroen, molts d'ells provinents de subastes de l'Exercit i normalment anteriors a la II Guerra Mundial.
La majoria d'aquests camions eran per carregues entre 3/4 i 2 o 3 Tonelades de pes, originariament la majoria amb motors de benzina, i modificats adaptant els nous motors diesel de Barreiros, Perkins, normalitzant-se els anagrames d'aquestes marques en el frontals dels camions, la qual cosa em dificultava el saber de quina marca era el camió, donç a primer cop d'ull tots eren Barreiros, Perkins o Matacas.
També era relativament normal trobar-se alguns vehicles de turisme, als quals s'els retallava la carrosseria, afegint una petita caixa de fusta, tricicles i minifurgonetes i es que fins ben a finals dels 50 no es van començar a veure les primeres DKW.
Ja als principis dels 60 vaig començar a veure alguns camions relativament nous, com els BedFord anglesos (possiblement arribats al igual que els turismes Ford a canvi de taronges)
Poc a poc com tot el pais, el transport anava evolucionant, i aixi la Ford Iberica del Poble Nou, seguint les indicacions del Regim, va reiniciar la fabricació no de vehicles, pero si de transport, important la tecnologia per muntar primer i fabricar despres els famosos Thames de la Ford, basicament dos models , el nostre conegut Ebro i una curta serie de Thames Trader amb cabina semiavançada. (el segon Chevrolet que hi havia a la familia, va quedar arraconat, per ser substituit per un Ebro de repartiment exclusiu de Pepsi-Cola)
Poc a poc com tot el pais, el transport anava evolucionant, i aixi la Ford Iberica del Poble Nou, seguint les indicacions del Regim, va reiniciar la fabricació no de vehicles, pero si de transport, important la tecnologia per muntar primer i fabricar despres els famosos Thames de la Ford, basicament dos models , el nostre conegut Ebro i una curta serie de Thames Trader amb cabina semiavançada. (el segon Chevrolet que hi havia a la familia, va quedar arraconat, per ser substituit per un Ebro de repartiment exclusiu de Pepsi-Cola)
Lentament i seguint el rumb autàrtic (fabricar el que es necessita en lloc d'importar) del Regim, es van anar muntant fabriques amb mes o menys exit, les quals aneven omplint les carreteres de camions nacionals, com els Ebro ( Ford Thames), els Nazar, els Sava, Avia, i l'orgull nacional Pegaso.
Els camions evolucionen, pero el pais ja no era el mateix, jo he crescut, i ara el pare no va amb camió, al contrari he conegut els cotxes, molts cotxes, de moltes marques ( tal com podeu veure a la pagina : records del taller), els camions ja no em desperten cap curiositat, passen a ser un eina mes de treball, sols aquells no massa grans que venen a reparar-se al taller (Avia,Sava de fins a 3,5 T), i els Ebro d'un magatzem a l'engros de vi, (dona la casualitat que de petit jugava a la seva porta, quan els nens jugaven al carrer, i vaig coneixer el seu Bedford). No tornara a ser fins la coneguda "Mili", que tornare a veure els camions com un vehicle de treball, pero també per gaudir, i es que la "Mili" va ser mes d'un any de fer tot-terreny amb qualsevol vehicle (Jeep, Dodge, GMC, Continental, Pegaso etc)
He anomenat els Nazar, pero com practicament no recordo haver-los vist, o no soc conscient, i com sols posso les imatges d'aquells que tinc al meu cap, he preferit no posar-ne cap. Quan finalment el meu pare va deixar el transport, per fer-se autonon amb un taller d'automobils, a les carreteres era facil veure molts Pegaso, i alguns Barreiros. Recordare sempre amb afecte el primer Pegaso que vaig conèixer, molt a prop de casa meva, un "Mofletes" amb volant a la dreta, que havia de fer unes interminables maniobres per entrar a "Carbonicas Vivo" i descarregar un munt de caixes de cervesa Damm, que despres es repartien amb camions mes petits, recordo com moltes vegades al girar, es produía una estrepitosa caiguda d'ampolles de vidre.
Els camions evolucionen, pero el pais ja no era el mateix, jo he crescut, i ara el pare no va amb camió, al contrari he conegut els cotxes, molts cotxes, de moltes marques ( tal com podeu veure a la pagina : records del taller), els camions ja no em desperten cap curiositat, passen a ser un eina mes de treball, sols aquells no massa grans que venen a reparar-se al taller (Avia,Sava de fins a 3,5 T), i els Ebro d'un magatzem a l'engros de vi, (dona la casualitat que de petit jugava a la seva porta, quan els nens jugaven al carrer, i vaig coneixer el seu Bedford). No tornara a ser fins la coneguda "Mili", que tornare a veure els camions com un vehicle de treball, pero també per gaudir, i es que la "Mili" va ser mes d'un any de fer tot-terreny amb qualsevol vehicle (Jeep, Dodge, GMC, Continental, Pegaso etc)
Un cop, tornat al "mon normal", els camions segueixen com una eina, sense cap utilitat, els cotxes m'enamoren, i hem torno el que es diu un boig del volant, però no per les malifetes, si no per la passió.
De nou amb els pas dels anys, les coses canvien, i a la meva nova feina, tornaré a estar entre camions, peró al no ser jo el que condueix, ni el que repara, esdevenen un útil qualsevol com un tornavís, martell o el que sigui, aquí coneixeré els Magirus Deutz, i varietat de Pegaso, mes endavant Mercedes Benz, Iveco, i Man
Un article sobre els vostres records d'infantesa en el camió del vostre pare molt emotiu i bonic. Moltes gràcies per haver-lo compartit.
ResponEliminaM'ha agradat molt llegir aquest post i veure imatges de la meva infantesa. Gràcies Pere per aquests bons moments.
ResponElimina